jo sóc de Ventdelplà

Si dic...

Teresa, Damià, Biel, Isona, Eloi, Alfons, Julià, Raquel, David, Martí, Jaume, Isabel, Manel, Esteve, Joan, Svetlana, Nicole, Cristina, Mònica, Rafa, Quim, Marcela, Ramiro, Ester, Fèlix, Fèlix petit, Roser, Raul, Benet, Monràs, Paco, Ruth, Angelica, Berta, Dora, Llibert, Lluc, Marc, Nuri, Jordi, Alba, Toni, Miquel, Genís, Alícia, Sergi, Roger, Clàudia, Gemma, Àlex, Elisabet, Tomàs, Tura, Enric, Gabriel, Clara, Dr. Rosselló, Thais, Lali, Mercè, Jonàs,... (i segur que me'n deixo alguns)...

Sereu uns quants que amb un somriure als llavis posareu cara a cadascun d'aquests noms, i recordareu moltes experiències viscudes per aquests personatges al llarg de més de 5 anys. Recordareu de ben segur, l'accident de cotxe que va deixar la Mònica en cadira de rodes; també l'accident d'en Fèlix; i l'atropellament d'en Rafa; recordareu com va morir en Damià, en Gustau i l'Alfons (aquesta darrera em va impactar bastant); recordareu el dia que en Julià va caure per un precipici un dia que plovia i es posava malalt; recordareu quan en Martí va patir una sobredosi el dia del seu aniversari; recordareu quan la Roser va ser captada per la secta i el segrest d'en Fèlix petit; recordareu la trama d'en Genís (una de les més impressionants de la sèrie); l'intent de suïcidi d'en Jaume i finalment l'agonia d'aquest en els últims episodis de la sèrie. Afortunadament, no només hi han desgràcies. Recordareu nombrosos enamoraments, casaments, naixements, festes d'aniversari; recordareu l'escena del llamàntol; recordareu en Paco lligant per Internet; recordareu la confusió dels números de les cases; recordareu la llista de somnis del Julià; recordareu el suposast homicidi a l'hotel; recordareu la gravació de la pelicula d'època; recordareu els extraterrestres de la Marcela; recordareu quan en Ramiro es va fer passar per propietari de Can Monràs; i el gol dedicat a en Jaume.

Però Ventdelplà no és només això. També són els records de quan va començar la sèrie, a principis de 2005 que feia poc que vivia a Vilablareix, amb aquella promoció de color salmó que vaig pensar “quina merda de sèrie” (i és que l'Emma Vilarasau mai m'ha agradat); són les hores de pati a l'institut comentant la jugada amb la meva amiga Alba Solés; és arribar més d'una hora tard amb els col·legues per anar a la festa major de Salt perquè em vaig quedar veient l'episodi de final de temporada (l'atropellament d'en Rafa); són missatges de mòbil amb la Cristina Marquès i la trucada el dia abans de fer la selectivitat: “Tu avui miraràs Ventdelplà o aniràs a dormir aviat?”; és la indignació després d'haver-me assabentat massa tard que després de la campanya “Que torni Ventdelplà!” es feia un acte a l'auditori de Girona; és trobar-me en Manel Estelrich a Pals després del bateig del meu cosí Aniol; és perdre'm un concert de Manel (i gratis) per quedar-me veient la sèrie (clar que aleshores no sabia que després m'agradarien tant); i per suposat totes les discussions (de bon rotllo) amb la gent pro-barça, quan treien Ventdelplà per fer el futbol (o el bàsquet).

Ventdelplà són molts anys, molts episodis, molts minuts davant la tele, moltes hores al sofà, tota la família arraulida sota la manta, moltes converses, molts àpats parlant d'això, moltes emocions a flor de pell, i un agraïment etern a tots els que m'han fet feliç un o dos dies a la setmana.

Ventdelplà és algo que espero no oblidar mai de la vida.