diumenge, 10 d’octubre del 2010

Billionaire



Estava escoltant aquest temazo (heu vist la Vespa de color taronja que surt? quina passada!!) i després del super bote de l'Euromillones (129 milions d'eurus ehhh?!?!?!?!  llegir a lo Nuñez del Crackòvia), que s'ha rifat aquest cap de setmana, estava pensant que molaria ser rica. Un desig tant tòpic com la frase de que els diners no donen la felicitat (no, es clar, però hi ajuden molt!!!)

No sóc pija: si em puc comprar una samarreta de 4€ que em mola, no me'n compraré una de 40€ només perquè és d'una marca determinada (de fet, em comença a preocupar que la meva cosina (que li dic perroflauta, amb carinyo) porti la mateixa roba que jo...). Això de la roba i els bolsos de marca ho trobo de "pijo de tres al cuarto". Els pijos de veritat gasten els diners en coses que molen més, coses amb classe.

M'agradaria tenir un vaixell. Per passar els dies d'estiu enmig del mar, nedant en alguna caleta on només s'hi arriba per aigua, dinant amb els colegues, fent unes birres rotllo anunci d'estrella damm (ha fet mal), anant a les Balears amb un cop de barco, com aquell que va a comprar tabac a la cantonada.

M'agradaria tenir una casa pija. D'aquestes blanques i quadriculades de disseny modern (que no modernista, tot i que una mansió dissenyada pel Gaudí també ha de molar). Però el disseny no és el més important, el realment important seria: la piscina-jacuzzi amb fil musical i llums de colors sota l'aigua (que seria calenta, obviament, fins i tot per poder-s'hi banyar a ple hivern), l'automatització (que amb un simple botó, puguis controlar tots els electrodomèstics i llums de la casa), la pantalla gegant amb home cinema (i que no faltin les crispetes!!), i sobretot les vistes!!! Sobre d'un penya-segat a la costa brava, enmig de la vall de boí, o bé en un gratacel de nova york... O encara millor: una casa amb tele-transportació per ser sempre on jo vulgués!!! Quina passada!!!








Val, ho reconec: sóc fan del programa Quien vive ahí de la Sexta... tothom té alguna cosa de la que avergonyir-se.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada