dimarts, 12 d’octubre del 2010

el FENOMEN amics de les arts

Espero que estigueu passant un bon dia festiu, malgrat la pluja, deixant de banda la hispanitat o no de cadascú. Jo no estic aquí per parlar de política ni de patriotismes. Jo estic aqui per parlar de Els Amics de les Arts. En moltes ocasions en la curta vida d'aquest blog he fet esment a ells, però encara mai els havia dedicat un post sencer.

Avui en data 12 d'octubre, falten 40 dies pel meu últim concert dels Amics. Concretament serà a l'auditori de Girona. Us passaria l'enllaç perquè qui vulgui venir pugui comprar la seva entrada, ja que té pinta de que serà un concertàs d'aquells memorables, però resulta que ahir es van exhaurir totes les localitats. Amb 40 dies d'anticipació s'han venut les 1.200 entrades que hi havien. Brutal!!! Només cal dir que vaig comprar la meva entrada el dia 21 (feia 5 dies que s'havien posat en venta), i ja em vaig haver de quedar la fila 24, a dalt a l'amfiteatre perquè les dues platees es van vendre amb 2 dies.

Però aquí no s'acaba tot: Ahir tocaven a Ladisco Vig (de Gurb, curiosament). Vaig trucar a la tarda per reservar l'entrada telefònicament, però em van dir que no era permès, que obrien les taquilles a les 23h i que més val que hi anéssim aviat, per assegurar-nos el tiro. A les 23.07h passem per davant la discoteca (després de perdre'ns una mica) i vem veure aquesta imatge esfereïdora d'aquí sota.























"Hem vingut per res, segur que ens quedem sense entrada!!!" Gràcies a déu o a alguna força celestial (sinó no s'entén!!) varem poder entrar després de fer mitja hora de cua sota la pluja (sort que era un xim-xim d'aquell que no molesta gaire). I varem gaudir d'un esplèndid concert des de segona fila.

I és que els Amics de les Arts són un fenòmen de masses. Ahir una tia va pujar a l'escenari a fer el monòleg de "vermell o burdeus". I no era la única que se'l sabia de memòria (jo també!!!). No sé fins a quin punt hi ha improvització, i el groove que es van marcar el Ramon i l'Edu ahir estava totalment planificat. Això pot fer gràcia la primera vegada, però pot acabar cansant quan portes tres o quatre concerts. Jo en porto nou ja, però encara em fan gràcia els monòlegs (tot i que cada vegada són més curts!!!!).

Però com tot, sempre hi ha un perquè darrere d'aquestes coses. I és que uns tios que es presenten en societat com a AMICS de les arts perquè diuen que no són ni músics, ni actors, ni comediants, però en canvi ho fan tot i ho fan molt bé. No podia ser d'una altra manera, doncs, que omplin arreu on van i es passin hores i hores signant i repartint petons i abraçades a tothom que se'ls acosta.

I no crec que les seves cares de flipar en cada concert formi part del guió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada