Vota, vota, vota!!

Fa 5 anys que voto. La primera vegada va ser pel referèndum de l'Estatut, la darrera ha estat avui. La veritat és que no sé quantes vegades he votat, però no he fallat mai, ni tampoc pel referèndum per la independència de Catalunya. I em sorprèn (i m'indigna!) tenir tants amics que em diguin que passen de votar, que no els hi mola cap partit (votar en blanc o nul també és una opció), o que prefereixen quedar-se dormint la ressaca...

Tanta gent que va lluitar per la democràcia en aquest país i tant jovent que no ho sap valorar... Crec que tenim l'obligació moral i social i un reconeixament a tota aquesta gent que s'hi va deixar la pell.

Encara que no te'ls creguis,

vota, vota, vota!

Al saber los resultados,

echaré la pota.

El domingo 28,vota, vota, vota!

Sin el Barça no hay excusa...

tothom té un passat

Segur que a hores d'ara absolutament tothom sap que va ser la setmana de la infància. Gràcies al Facebook i a algun il·luminat que va tenir la genial idea de que tothom posés una foto de perfil amb els seu personatge preferit. La proposta va ser un èxit: hi havia centenars de milers de Son Gokus rondant pel Facebook, però també molts Doraemon, Heidis, personatges de la factoria Disney i de Looney Tunes, i personatges menys recordats com els Fruitis (molt grans), l'Arale, Sakura, o La penya del pollastre!!!

Des que em vaig fer el (maleït) Facebook (un dia faré un post de perquè em vaig fer Facebook, queda pendent), hi han hagut altres convocatòries: que la gent es posés de perfil la foto de Palestina en suport al país, fotos en favor de les consultes per la independència, fotos de Ventdelplà quan es va acabar la sèrie, i vist el recent èxit, fins i tot he vist que hi ha gent que es posa fotos de personatges de l'APM? o sobre el Barça-Madrid de la setmana que ve.

Però res no ha tingut un èxit tant massiu com el dels dibuixos animats. Va ser molt bonic, llavors tothom penjava els openings de les sèries o els seus episodis preferits al Facebook i va ser com una regressió a la infància.  Lo més guapo de tot plegat era parlar de tot això amb gent que quan feien aquestes sèrie els coneixia i faltava molt temps perquè ens coneguéssim.Tothom té un passat, però tots hem begut de les mateixes sèries d'animació.

I pensava: que gran ha de ser creador d'una sèrie de dibuixos animats que hagi marcat d'aquesta manera tantíssima gent... Això no ho fan ni els guionistes de Lost!!

Us deixo un video d'algunes cançons de les nostres sèries. No hi són totes... però és molt xulo! Disfruteu-lo!! :)

del casino de Vidreres a l'auditori de Girona (o al de Bogotà)

Aquest post és el resum d'una petita aventura a la que, malauradament he de posar punt i apart, que m'ha dut del petit casino de Vidreres a l'auditori de Girona. Sí, la meva fita no és tant gran com la seva, la dels protagonistes, que a banda d'haver recollit infinitat de premis i adeptes al llarg de l'any, en mitja dècada han passat d'un pis d'estudiants del C/ Muntaner de Barcelona a fer doblet de concerts al Palau de la Música.

L'aventura, la meva, va començar el primer dia de la primavera, una tarda de diumenge plujosa de març. En aquell petit teatre del casino de Vidreres, quanta gent hi deuria haver? Dues-centes? Mil menys que dissabte passat a l'Auditori de Girona. Entremig han passat grans tardes i grans nits: Torroella de Montgrí, La Cellera de Ter, Girona, Roses, Igualada, Figueres, Barcelona i Vic. Han estat 8 mesos (menys 1 dia) i (pels amants de l'estadística...) han estat 10 concerts, és a dir, el 10% (menys 1) dels concerts que han ofert en la gira B&B.

concert nº2:
amb els Amics de les Arts a Torroella de Montgrí (9 d'abril)

concert nº5:
amb l'home-dona que treballa fent de gos i ens fa feliços a tots a Roses (14 d'agost)

concert nº10:
última parada: l'Auditori de Girona ple a vessar!!! (20 de novembre)

I dissabte a Girona vaig viure l'últim concertsed'aquest curt però intens viatge, des de la grada senior (o la grada dels poc previsors, segons en Joan Enric) i flanquejada per les dones de gel que amb prou feines aplaudien entre cançó. Només puc donar les gràcies per una música que m'arrenca un somriure i també pels seus monòlegs que ja me'ls sé de memòria però encara em fan gràcia, tot i que hi ha personatges com la senyora de Rasquera a la que li van tocar (la cançó) o l'avi Pau Descansi, i també hi ha novetats, com els Binocles d'en Pere o una video-conferència Girona-Bogotà amb en Kurti el seu tècnic de só (però això últim, només de tant en tant...).

* Judith Garcia, moltes gràcies per escriure un dia qualsevol al teu fotolog sobre els Amics de les Arts i convidar-me a escoltar-los... és el millor regal que m'han fet en molt de temps! :)

明日のリハーサル...

Qualsevol persona que llegeixi això, pensarà que m'he apuntat a un curs de japonès. No us equivoqueu!! El titol d'aquest post diu "明日のリハーサル..." o, el que és el mateix, "Assajant per demà". I és que demà, després de tenir dues entrades durant dos mesos guardades a la lleixa acumulant pols (que ja és un miracle que no les hagi perdut, amb lo despistada que sóc), les treuré per anar a l'esperadíssim concert de  Els Amics de les Arts.

I demà, per uns instants, tots serem una mica més freaks, i cantarem "Umi o koete, yama o koete". Sí, he estat assajant... i si cal em passaré la nit en blanc, però jo demà la canto de pe a pa i sense xuleta!!!

Ja veieu que m'ho estic prenent en sèriu...

és com ser dins del mar

Abraçada amistosa,
abraçada reconfortant,
abraçada reconciliadora,
abraçada per sorpresa,
abraçada eufòrica,...
Una abraçada quan estàs content,
o quan estàs trist...
Una abraçada amb sentiment,
o una perquè sí.
Premeditada o no...

Una abraçada sempre funciona!!!

Crec que els éssers humans, que només som capaços de fer les coses amb una sola mà, tenim dos braços només per poder abraçar millor.






Ja sabeu que sóc fan del Keith Haring i els seus dibuixos! 







































Per escoltar... Un dia més (Gossos)



(una de les millors cançons que he sentit mai!!!)

Tornen les mentides i les falses promeses

A les 00h de dijous a divendres, després del capítol de Fringe, va començar la campanya electoral. Tornen les mentides i les promeses, el bombardeig d'anuncis, de cartells, paradetes i globus pels nens, les bústies tornaran a vomitar propaganda, i els debats televisats.

De moment (i tinguent en compte que només he vist els espots de PSC, CiU, IC-V, PACMA i C'S), he de dir que el més original és el del PSC. Diuen el mateix de sempre, les mateixes mentides de cada any però disfressats de pastorets, i ara que ve Nadal fa gràcia.

Per cert... pels més indecisos, proveu aquest test http://www.elecciones.es/ca/ potser us ajuda (llàstima que estigui basat en les (falses) promeses electoralistes).

mentides - PIRAT'S SOUND SISTEMA

Diuen que som ciutadans,

que tots som importants,

que compten amb nosaltres,

que no només som votants

que no som pas estranys,

desconeguts, en cap cas.

Però a l’hora de la veritat,

on foteu les promeses,

les ajudes les reformes?

Els salaris són de broma,

les pensions que mai no donen;

i pel carrer sabeu que hi dormen.

Com pot ser això, que no hi toques?

L’estat del benestar

amb el que vareu fanfarronejar,

On ha anat a parar quan declaraveu la guerra,

quan al món veu aterrar,

la prepotència vau mostrar.

Si el petroli va embrutar,

la sanitat vau tacar.

I les reformes salarials?

Patètics polítics si això és un bacanal,

i una nova visió de lestat.

Patètics polítics si això és un bacanal.

-

Bevent passat

Volia fer un resum del que han estat les Fires de Girona 2010, però he pensat que no té cap mena d'importància per a ningú saber a quina hora he anat a dormir cada dia de fires, ni quants diners m'hi he deixat. Així que he pensat fer una petita reflexió de què és el que ens enganxa de les Fires. I això s'ha de fer indiscutiblement des del prisme del temps.

Recordo fa molts anys, quan anava a les fires de nit (a les 7 de la tarda, quan ja és fosc, era lo millor!), i pujava a l'atracció aquàtica, aquella dels peixos i les barques; més endavant vem començar a anar-hi amb els amics i a pujar al tokito guay. També molava anar a la plantada de gegants, a la trobada d'animadors infantils, i recordo perfectament aquell any que em van comprar un tamagochi, i m'encantava pescar ànecs.

La noria... Aquesta sí que no canvia mai!!

Ara tot és diferent, ni tant sols els gomets fan efecte. L'aspiració màxima d'ara és trobar, entre el baf d'alcohol i la música estrident de les barrakes o la olor de pixum del "canalillu", algú conegut per fer-la petar una bona estona o agafar una bona borratxera.

Sí, molen les paradetes, que hi hagi ambient pels carrers entre setmana i que els indis que durant molts anys han posat la banda sonora als nostres records de Fires, encara siguin davant dels Jutjats tocant les cançons de sempre. Però no ens enganyem: tots vivim ancorats al passat, esperant unes Fires com les d'abans, com quan teniem 10 anys.

per escoltar Bevent Passat (no sóc gaire amiga de les versions, però aquesta de Gossos és sublim!!)

diga-li Sant Pare de Roma, diga-li FC Barcelona

Tothom s'hi fot de culs. Queda progre i guai dir que no esperes al Sant Pare de Roma. Poca gent hi ha que és cristiana i menys gent jove, segurament a tots ens costa trobar 5 persones de la nostra quinta que vagin sovint a missa o que es declarin creients. Fins i tot, de la poca gent creient que conec (per exemple la meva àvia), els sembla malament la vinguda del Papa, per tot el que comporta: que si carrers tallats, que si contenidors fora, que si el metro tancat, que si cases okupes desallotjades,... Per no parlar de la milionada de calers que mou aquest acte. No em sembla gens lícit, i menys tractant-se de l'Esglèsia que sempre promou l'ajut al prògim i l'austeritat. Sí, sí, és molt fort que en un estat aconfessional i laic com el nostre, passin aquestes barbaritats!!!

Però molts dels que dieu això, en canvi, us sembla magnífic que es tallin els carrers del voltant del Camp Nou quan juga el Barça, us sembla bé els diners que cobren molts futbolistes i altres esportistes d'èlit, els calers que es gasten en cotxes de fòrmula 1, i que tallin carreteres per fer el Rally Costa Brava, us sembla bé el colapse que es crea a Barcelona cada vegada que el Barça guanya un trofeu i fan la rua blaugrana, cada vegada que es grava una peli del Woody Allen,... Clar, perquè ser fan del Barça o d'en Hamilton (i no dic de l'Alonso perquè sé que no té gaires seguidors a Catalunya, cosa que no acabo d'entendre, potser perquè mai m'he parat a escoltar aquest home... però això són figues d'un altre paner), és més guai que ser fan de l'Esglèsia. Doncs a mi (des de Girona estant, sense carrers tallats i només amb lo que es diu a la tele (que ja és suficient!)), em molesta igual; només que l'Esglèsia transmet uns valors que no són els meus (però al cap i a la fi, el futbol tampoc és lo meu!)

Opto a favor de la honestedat, i de queixar-nos quan pertoca: sigui pel Barça o pel Papa de Roma. És veritat que tot plegat toca molt els collons a la gent que hi viu aprop (i no tant aprop), però també penso que moltes persones s'han deixat endur per una mena de ràbia totalment subjectiva contra l'Esglèsia i el Papa de Roma i que en canvi quan la moguda els mola, llavors tothom calla com un puta. Perquè en Puyol cau més bé que en Ratzinger.

Que Déu ens agafi confessats!!

Girona fa olor a sants

Avui, 1 de novembre, Tots Sants.

Avui és festa a Girona (i ja van 5 dies (i els que queden!!)).

Avui toca aquesta cançó.

Riuràs per força

entre olors de pixum,

enmig de crits d'alcohol i ampolles,

d'una nyonya gris.

És nit de sants,

nit de fred i guspires,

nit de dol, xim-xim,

Ding-dong, ding-Dong!

Nits de sants,

de morts i difunts.

Són nits de porles,

nits barrufant el seny,

de plom, canons d'encàrrec,

principiants a mesells.

Nits de foc ,

nits de fang i castanyes .

nits de farts,

nits de boira i desguàs.

Nits de bars de merda en un sac.

Ram rampataplam!

Quin aviram!

Ram rampataplam!

Novembre sant, em cous.

Cent trons que esmolen l'eina,

estriparan el cel, cels.

Cent manyocs, tots fills de gleva,

ben junts per cremar els déus, déus.

Enmig de pluja,

preludis de l'hivern.

Nits de cor agre,

de gaites i esbufecs.

Cinc nits d'autista,

d'antics amics

Cinc nits, cinc tous.

Ei noi! No cal que espantis mosques.

Ei! Girona fa olor a sants.

Ei noi! Guaita l'arcàngel.

Ei! Girona és immortal.

Ei noi! Girona és immortal.

Dos cops, no tres,

com ens deia el frare.

Amb dos cops n'hi ha prou

Dos cops, no tres,

tanta tifa embafa.

Amb dos cops n'hi ha prou.

 
 

La Girona que enamora, la Girona que està de festa i fa goig...

...però això també és Girona, aquesta és la cara menys bonica de les Fires.