@

Estic esperant mail. Bé, de fet, una contestació, des d'ahir al migdia. Això és una de les coses que més odio del món. Enviar un mail (però no un qualsevol de "com quedem dissabte?", sinó un mail amb un contingut dens, o, si més no, amb un alt contingut emocional) i que no te'l contestin. Prefereixo que me'l contestin malament, més breu del que m'esperava, amb una resposta borde o amb males paraules, o, fins i tot, amb faltes d'ortografia. Però a vegades, malauradament passa que no te'l contesten (ja sigui per despiste, perquè passen, o perquè no tenen res a dir).

Llavors tens dues opcions: 1) tornar a enviar-ne un, la qual cosa et pot fer semblar pesada i massa insistent (i en aquest cas, més val que no); o 2) seguir esperant, amb una mica de fe perquè et contesti la persona en qüestió. Tot i que hi ha una opció 3) passar del correu electrònic i trucar, directament (però això també et fa semblar pesada, massa interessada i insistent, i, com ja he dit, no és el més adient en aquest cas). A més a més, és lleig això, perquè és com trencar les regles del joc: el joc d'enviar correus electrònics. Un comença a enviar mails i lo guapo és anar seguint. Llavors si truques és que no tens paciència i perds la partida. Tot i que si no et contesten, no sé qui perd la partida: el que no contesta, per no fer-ho; o el que no rep la resposta perquè es queda penjat?

És estrany això dels correus electrònics. Pretén ser una continuació del correu convencional, però les diferències són abismals, ja que aquest darrer no permet les contestacions a curt termini. Deuria molar rebre cartes manuscrites dins un sobre segellat. Els correus electrònics et permeten saber gairebé a temps real, què pensa la persona que te l'ha escrit, i et pot traslladar les emocions al mateix temps que l'altra persona les està. Un correu escrit amb les emocions a flor de pell et pot fer sentir i reflexionar molt. És curiós, en sèriu!!