dissabte, 25 de setembre del 2010

Tot recordant Josep Casals Dorca

El passat 17 de setembre ens va deixar Josep Casals Dorca. Va néixer fa 84 anys, al carrer Calderers de Girona. Va tenir una difícil infància, marcada per la Guerra Civil Espanyola, a la qual hi van combatre els seus dos germans grans mentre ell, amb només 12 anys, va haver de fer-se càrrec de la casa juntament amb la seva mare que va enviudar quan ell era ben menut. Malgrat tot, amb la seva tenacitat i força de voluntat va aconseguir acabar els estudis de projectista industrial a distància compaginant-los amb treball, i va esdevenir un delineant de primera línia tot realitzant una professió que sempre el va apassionar.

El 1945 va conèixer la Montserrat Bosch, amb la qual va contraure matrimoni 11 anys més tard, i han compartit la vida fins ara, passant penúries però també moltes alegries. Amb ella i la seva primera filla, es van traslladar al barri de Sant Narcís de Girona, l'any 1959. Aquest és un barri al qual hi ha estat vinculat des dels seus inicis, ja que va col·laborar com a delineant amb l'arquitecte Bosch, responsable de la construcció del barri.

Va tenir dos fills més, i ben aviat va involucrar-se plenament amb el barri, esdevenint un home admirat i estimat per tots els seus veïns. Va fer una gran tasca pel barri, primerament a l'Associació de Veïns, i, més tard, ocupant el càrrec de president de l'Associació de Gent Gran. Col·laborava incansablement pel barri, tot mesclant l'amor que sentia per aquest amb la seva passió pel dibuix i el disseny. Així va crear bonics decorats per les obres de teatre que es realitzaven, com cartells de la festa major del barri o de Nadal.

Tots, dona, fills, néts, família, amics i veïns, recordarem en Josep per ser un home honrat, humil i modest, intel·ligent i molt treballador, incansable; i el portarem dins del cor per sempre més.
 
 
 
NOTA: sortirà demà, DIUMENGE 26, publicat al Punt Diari
 



3 comentaris:

  1. realment precios...

    ens veiem aksta tarde;*


    BolEtaIrE

    ResponElimina
  2. Em sap molt greu el fet que porta a aquest homenatge en aquest moment,pero m'agrada l'homenatge en si i que realment ell fos una persona com descrius! :D

    ResponElimina