dijous, 23 de setembre del 2010

DNI (o com el temps pot passar mooooooolt lentament)

6:10 h: Sona aquella melodia tant agradable que tinc per despertador, ha estat un despertar suau i senzill, ja m'esperava que sonés el despertador d'un moment a l'altre. Cinc hores i mitja dormides (quan n'acostumo a dormir entre 9 i mitja i 10!!! Ja vaig comentar aquí, que jo sempre he pensat a diferència d'alguns amics meus, que dormir no és malgastar la vida, sinó fer una inversió en benestar). Més dur ha estat el moment d'obrir el llum, quan fora al carrer la foscor era absoluta. "No s'ha despertat ni en Cuní!!!" quan he posat la tele per esmorzar i feient notícies del 3/24.

6:58h: Aparco el cotxe, gràcies a déu força aprop. Encara era fosc. Que diferent d'aquelles nits d'estiu tant properes que en arribar a casa ja era clar! I al baixar del cotxe hi havia un estrany silenci que ho embolcallava tot, aquell silenci que es fa en els cotxes quan tornes de festa i ningú que parla. El silenci de la nit, només esparrecat pel so d'algun cotxe. Trenta segons més tard, tararejant Alejandro de Lady Gaga (cançó que acabava de sonar a la ràdio del cotxe i m'encanta), abans de girar la cantonada i  inquietada pel silenci sepulcral, he pensat:  A veure si m'he passat de llevar-me d'hora i ara no hi haurà ningú. Però al girar la cantonada ja hi havia 13 persones, la majoria d'elles assegudes al graó i esperant-se.

Primerament he volgut fer un esboç en brut de tot això que us estic escrivint ara, però m'he cagat en X quan m'he adonat que amb les presses m'havia oblidat de la llibreta que sempre m'acompanya. I aleshores m'he enrecordat d'en Joan Enric que a l'Entrevista Pirata comentava que feia veure que parlava pel mòbil i gravava amb so el que li passava pel cap. Però és massa freaki per mi. Així que, amb el mòbil però sense veu, he escrit un SMS que he guardat com a "borrador" amb les 4 coses que m'han passat pel cap en aquell moment. Després m'he disposat a escoltar música, però no se m'acudia res que em motivés escoltar a aquelles hores del dematí, quan tot just començava a clarejar. Així que he tret un llibre que m'havia endut per llegir, però he agafat el primer que he trobat (gràcies, altra vegada, a les presses) i ha resultat ser un d'aquells tant divertits de "tria la teva aventura" que tots haviem llegit de petits. El que no recordava és que amb 20 minuts ja hauria mort 4 vegades xD Finalment he optat pel tetris de la nintendo DS. He destruït 3 milions de línies, les hores s'allargaven i el temps semblava que s'hagués aturat.
8:45h: Per fi han obert les portes, quan la cua ja tombava la cantonada. El poli repartia números a l'entrada. El 62 (però si només tenia 13 persones al davant!!!). He entrat, m'he assegut a la cadira (més còmode que el graó del carrer), i he continuat amb el meu vici del tetris. Al cap d'una estona he tencat i m'he dedicat a mirar el marcador dels números (no fos cas que se'm passés el torn!) i a imaginar qui devia ser tota aquella gentada que esperava per renovar-se el DNI o el passaport, potser eren peixos grossos, algú important, potser necessitaven el passaport per marxar de viatge de noces.

11.00h: Com un miratge, les 11 del dematí  ha set el moment culminant i apoteòsic en que he creuat la porta per marxar. Després de 4 hores allà esperant i patint, gastant bateria de la Nintendo, compartint amb tanta gent aquell petit espai, gairebé discutint-me amb la senyora que m'ha atès perquè la foto no era bona perquè no se'm veien les celles; cansada però feliç de tenir per fi el meu DNI no caducat, que em servirà per tramitar el meu títol de diplomada llicenciada en educació social.

En resum, amics, anar a fer el DNI ha estat una de les experiències més dures de la meva vida, sens dubte. Un consell per a tots: no espereu a que us caduqui el DNI (com he fet jo), aneu previnguts i quan faltin un parell de mesos per la data de caducitat, demaneu cita prèvia i us estalviareu matinar i també algunes hores de cua. I per acabar, vull fer una crida a tots els lladres del món: no tinc gaires calers, però si m'heu de robar, prefereixo que us endueu la pasta que el DNI!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada