DIA 1

Perquè un blog?

La veritat és que feia uns quants dies que em voltava la idea pel cap. Necessitava un espai on explicar les meves batalletes poc emocionants i les meves opinions poc interessants. Des que el fotolog va entrar en decadència i s'ha convertit en un espai per a adolescents egocèntrics fent-se fotos amb el mòbil al mirall del lavabo, que em sento orfe d'un espai propi. No n'hi ha prou amb el facebook que és tant efímer i impersonal. Va coincidir l'abandó del fotolog amb l'època amb que em vaig enganxar als Amics de les Arts i al seu blog (aquest sí que és interessant!!), i vaig pensar que aquest havia de ser el meu nou refugi. A més, tenir un blog sempre queda bé: té un punt de pedanteria i de pretenció, i fa moderno i guai. Però ep! No us espanteu!! No pretenc fer apologia de res (o de poca cosa), seguiré en la meva línia de sempre.

 

 
I perquè avui?

Avui 1 de setembre és un bon dia. El primer dia de l'últim mes d'estiu. Però a nivell conceptual, entenent un "dia 1" com un començament, avui comencen (i acaben) moltes coses. Avui és dia 1. Avui no és dia de ser dalt del precipici observant la immensitat del que tens per davant; avui ja és dia de començar a caminar sabent que l'horitzó és la teva fita, però que pots escollir entre molts camins per arribar-hi.

Aquest blog comença a caminar. Benvinguts sigueu!!