Ja no ve de gust sortir de festa. Fa fred, i a casa s'hi està com enlloc, amb la manteta i l'estufeta als peus, plaer màxim. I si a la tele fan una bona peli ja és plaer diví. .Les festes majors es redueixen i passen a celebrar-se en pavellons freds i poc ambientats, amb entrada de pagament la majoria de vegades. Amb aquest panorama... qui surt de casa?
Les feromones baixen. La gent ja no surt per lligar, la gent surt (si surt) per anar a treballar. I la gent deixa de vestir amb poca roba escotada, abandonem els shorts i les xancletes, i passem a jerseis gruixuts poc sexys, bufandes que ens donen 20 voltes al coll i anoraks d'aquells que et fan semblar un globus.
Amb aquest panorama tant dessolador, sembla il·lògic que algú pugui esperar la tardor amb ganes. Jo era d'aquestes. Però enguany, no sé què ha passat, però tenia ganes que arribés la tardor. M'agrada veure com plou a fora, mentres sóc dins del llit abrigada fins dalt, m'agrada sentir com rellisca pel meu cos l'aigua calenta (que cremi!) de la dutxa, i m'agrada comprar roba d'hivern i jerseis gruixuts poc sexys. I ja tinc ganes de cargolar-me aquella bufanda que durant una llarga època esdevé inseparable de mi.
I m'enamoren els colors de la tardor.
I anar a caçar bolets.
I menjar panellets per Fires de Girona, però això és un capítol apart.
L'altre dia, varem parlar d'aquest tema, quan ja refrescava en la terrasseta d'un restaurantet!
ResponEliminaEsther