acústica 2010... un 10!!

Arribar tard al concert de Miquel Abras a la plaça de l'Ajuntament era un auguri fatalista del que podria haver estat el cap de setmana, però no va ser (gràcies a déu!). Només vem perdre'ns la meitat de la primera cançó, i després, des del costat de la taula de so i observant per sobre del centenar de persones que seien en cadires, vem gaudir de l'actuació, sota una sol que ja començava a pondre's. El millor moment, sens dubte, quan va fusionar Every breath you take dels Police amb Crida.

Després de la foto de rigor, vem desfilar cap a la plaça Josep Pla on ja hi havia un paio bastant sonat interpretant cançons de la infància. Molt gran el tal Niño de la Hipoteca. Em va encantar quan va tocar No te irás jamás, una de les cançons que més m'agraden seves.

Però vem marxar a mig concert, per-què els estòmacs ens començaven a roncar i a les 11 haviem de ser a la plaça de l'ajuntament per veure Reincidentes en acústic, que van deixar molt que desitjar. Així que vem optar per canviar el nostre destí i anar a cantar al karaoke (com havien fet mesos enrere, a la Mirona) però l'alt escenari i l'alt llistó d'alguns participants ens van fer por.

I per acabar la primera jornada, a les 12 va arribar el moment més sublim del cap de setmana: veure els Mishima!!! El grup en directe és més atractiu que el propi cantant, David Carabén, que sabeu que m'agrada molt. El millor moment, en aquest cas, va ser quan van empalmar Miquel a l'accés 14 + Qui n'ha begut (brutal!!!) + Un tros de fang. De veritat, vaig quedar bocabadada!!!

Dissabte va ser el torn dels Amics de les Arts i de Facto Delafé y las Flores Azules. Dels primers poc tinc a dir: un altre concert magnífic, que se suma als 6 que ja portava, en aquesta ocasió amb la bedbanda al complet, amb l'home que treballa fent de gos fent un cameo i l'Helena interpretant la Marta de bed&breakfast.

Dels segons, grup que desconeixia, he de dir que em van sorprendre molt gratament,  i que les cançons (que havia escoltat al matí via spotify i m'havien semblat cutres) , en directe em van encantar: una posada en escena espectacular, l'Helena Miquel que canta genial i l'Oscar balla encara més genial!!! Una passada, de veritat. A això cal sumar-hi una legió de fans que cantaven i ballaven totes les cançons, i que van contribuïr a que el concert fos encara més espectacular.

I ahir, una mica improvitzat, vaig tornar a pujar per veure la Dharma en acústic. Grup mític del nostre país que no havia vist mai abans i ahir van fer un recital bastant curiós. Va estar bé :)

L'Acústica és un gran festival, fa molts anys que hi vaig, però sens dubte, aquesta ha estat la millor de les edicions.

PD1: una llàstima no poder veure At Versaris &Asstrio amb els seus principis elegants.

PD2: les dos darreres fotos que he penjat són d'en Xavier Mercader: http://blocs.mesvilaweb.cat/rockviu