la vuelta al cole

Ja sé que ara els nanos comencen abans d'hora, però jo tota la vida havia començat un dia com avui. 15 de setembre. Un dia marcat de color vermell als calendaris, i no precisament per ser festiu, sinó per ser odiós. Quina merda haver d'anar a escola, després de l'estiu (que abans els estius duraven 3 mesos com ara, però eren moooooooolt més llargs).

Però no tot era tant nefast... Recordo amb molta nostàlgia els dies previs a la vuelta al cole, els passavem corrent passadissos d'una gran superfície comercial que (amb perdó) publicito més avall (és que m'agrada l'anunci), amb una llarga llista de material per comprar: llapis de fusta, rotuladors, plastidecors, les gomes d'esborrar milan amb animalets dibuixats bolis de colors, els bolis Pilot, per resseguir els dibuixos, tisores, cola de barra, el paquet de folis,... i sobreetot, els estoigs de dos pisos... mítics!! A mesura que van anar passant els anys, cada vegada el material es reduïa, cada vegada augmentaven el nombre de llibretes i el gruix de llibres, però es reduïen els colors i llapis per pintar. La vida és dura.

Però també era guai anar a comprar roba d'hivern. Sempre m'ha fet com molta il·lusió. No sóc una compradora compulsiva, més aviat al contrari, però comprar roba d'hivern m'encanta. Que si jaquetes, que si jerseis de coll alt, que si camises, que si bufandes, que si abrics,... I estrenar-ho!!! Sempre m'ha agradat estrenar la roba d'hivern (la d'estiu no, i sembla estrany, vinguent de mi). Em pregunto si és perquè l'època d'estrenar roba d'abrigar sempre coincidia amb les Fires de Girona...

I per suposat veure els amics del cole. Això també era gran. I explicar les batalletes d'aquell llarguíssim estiu de només tres mesos...

Que feliços que erem!

(l'anunci... de nou, perdó per colar-vos propaganda)

PD: Avui quan m'he llevat, la notícia més destacada del dia a un canal que no és TV3, era que els prínceps d'Espanya portaven les seves filles a l'escola. Gran notícia, així va el país.