Sopa de Cabra (IV): I el proper, on?

Barcelona: Feia impressió veure les prop de 18.000 persones
omplien de gom a gom el Palau Sant Jordi durant 3 nits consecutives
(a la foto, tot just s'estava emplenant!!!)

Girona: Després de ser al St. Jordi., el pavelló de Fontajau
em semblava minúscul, però hi varen cabre prop de 6000 persones
que van omplir-lo fins la bandera durant dues nits seguides.

Barcelona: Un esenari increïble, que varem gaudir des de lluny
(però hauria pogut ser molt pitjor si no haguéssim provat de moure'ns
del nostre lloc a la grada 300 = grada sènior)

Girona: L'escenari era molt més sobri i petit, tot molt més familiar;
però ells també eren més aprop del públic.

Barcelona: La tornada a casa va ser llarga i els cotxes s'aglomeraven
tot baixant de Montjuïc.

Girona: La ciutat que ja es col·lapsa en general en hores puntes,
a les 8 del vespre era impossible de travessar. La tornada no va ser
tant dura, però mai havia fet cua a la 1 de la matinada per arribar a casa.

A aquestes alçades, ja són pocs els il·lusos que encara creuen que els Sopa han fet una única gira commemorativa. A aquestes alçades ja són pocs els que no estan indignats o emprenyats per la "gran estafa". Això d'anunciar els concerts amb comptagotes els ha funcionat. Bona estratègia!! Encara fa pocs mesos negaven rotundament després dels concerts de Girona, ara en Quintana escrivia:

PODRÉ TORNAR ENRERE... quan sigui massa tard... quan sigui massa lluny". Encara sóc a l'accés de l'escenari. Quan soni aquesta cançó s'acabarà el concert. No crec que tornem a sentir el buit de fa 10 anys després de l'últim Razzmatazz. Allò era un comiat ple de "mai més". Això ha estat una altra cosa. Davant les preguntes sobre la continuïtat del grup vam decidir callar i dir que "no tocava". No volíem mirar més enllà del concert final a Girona, o sigui, el d'avui. No tinc pensaments, només sensacions. Totes bones i intenses. Amb el millor públic que haguéssim pogut imaginar. El vertigen enganxa, i el rock és vertigen. "Bona nit, malparits!

Però a mi el que realment m'ha indignat és que vaig comprar entrada pel primer i últim concert. Sóc així de maniàtica i em feia il·lusió. Al primer hi vaig ser... bé!! Però un cop esgotades les entrades del concert de Girona (i com era d'esperar) va sortir un nou concert a la ciutat. No passa res, ja no ve d'un més... Però van i el posen l'últim. Els Amics de les Arts quan van acabar la gira, van fer el 2n concert abans del primer, perquè els que van espavilar-se per tenir entrada pel darrer concert poguessin tenir aquest privilegi. Jo, en aquest cas, em vaig espavilar per tenir entrada pel darrer concert de Sopa (per un cop que m'espavilo!!), però en aquesta ocasió van ser els despistats, els de última hora, els que no van haver de marxar 5 minuts de la feina per fer les gestions per comprar l'entrada el dia que sortia (no fos cas que ens quedéssim sense...), els que van gaudir de l'últim concert: un concert més llarg i més emotiu que el del dia abans... i al mateix preu!!!

____________________________

Per si no teniu feina...

Sopa de Cabra (3 de març de 2011) 

Sopa de Cabra (II): Crònica d'una compra desesperada (5 de març de 2011)

Sopa de Cabra (III): Instants del temps (9 de setembre de 2011)