Divendres 4 de març de 2011:
Un divendres qualsevol si no fos perquè teniem organitzat un carnestoltes al barri on treballo, amb molta possibilitat de ser suspès per la pluja. Aquest havia de ser pràcticament el fet més destacable del dia, però va quedar totalment eclipsat. La nit abans vaig tenir un somni premonitori: estava en un concert asseguda a primera fila i just quan anava a començar, queia un aiguat que se'n duia totes les cadires i aixafava l'escenari. Era una metàfora del que havia de passar poques hores després. Però comencem pel principi...
Em vaig llevar una mica tard, ho reconec, però havia anat a dormir molt tard després d'un dia de merda, i m'havia costat dormir. A les 11 estava esmorzant, mentre sentia els tertulians de Els Matins parlant d'en Joan Laporta. Aquest tio no m'interessa, ni com a ex-president del Barça ni com a polític, així que en acabar d'esmorzar vaig pujar a l'habitació per veure que es coïa al facebook. Estava etiquetada en una foto d'una bona amiga (que m'havia trucat una estona abans, mentre dormia, i vaig pensar que era per parlar dels plans d'estius que tenim entre mans). Deia que ja tenia entrades pel concert de Sopa, i jo tota sobrada li vaig comentar al peu de la foto, que no calia ser tant gruppie, ja la compraria el dissabte amb la calma, i que no em posessin nerviosa. Immediatament es van obrir dues pestanyes del xat del facebook dient-me: "No t'has assabentat de res, oi?"
Val, potser em vaig confiar una mica massa, feia setmanes que se sentien rumors arran del retorn de Sopa, i feia un parell de dies que s'havia confirmat el retorn. Però el Sant Jordi és molt gran, 18.000 persones és 6 vegades la gent que viu al meu poble. Aquests números tant grans m'atabalen, i vaig pensar que ni de conya s'esgotarien, de fet no pensava que hi haguéssin 18.000 nostàlgics que estiguéssin disposats a desembolsar una morterada per anar a aquest concert. Jo flipava que Els Amics de les Arts haguéssin omplert el Palau de la Música amb un dia, però el que va passar ahir era inimaginable!!!
Així que a les 11 i escaig estava trucant desesperadament i amb llàgrimes als ulls al meu pare per si em podia treure una entrada, a qualsevol preu i amb qualsevol condició. Mitja hora després ja la tenia. Salvada!!! Normalment abans de comprar una entrada em plantejo com aniré al concert, com tornaré, si aquell dia em pot sorgir algun imprevist, etc. Ahir no, ahir era comprar a la desesperada i després ja pensaria la resta. Mai havia comprat unes entrades amb tanta anticipació (ni tampoc tant cares). Ara tenim 6 mesos per pensar en el transport i sobretot com colar-nos a pista. Algun suggeriment? (si us plau...)
Mai m'ha agradat comprar entrades per internet, primer perquè cal una coordinació increïble amb els colegues per no comprar més entrades del compte i per comprar-les al mateix lloc, i segon perquè l'Internet es colapsa. Tot plegat em provoca un estat d'angoixa que encara em dura des d'ahir. La sensació que em va quedar després d'haver estat esperant amb totes les meves forces aquest concert durant 10 anys, és de fracàs. Sí, tinc entrades... però a on?? Jo crec que la sensació que m'ha quedat deu ser similar quan et toca la loteria i perds el bitllet premiat, o quan estàs a punt de casar-te i el marit et deixa tirada a l'altar.
Però bé, sempre hi ha una part positiva, i és que ahir vaig aprendre dues coses de vital importància:
1) Si he de comprar entrades per internet, imprescindible llevar-se d'hora!!
2) Si he de comprar entrades per internet, dormir amb el mòbil encès (sempre hi ha algun amic que et pot salvar el cul).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada