Fa calor...

Deixant de banda la festivitat que podieu (o no) celebrar el 12 d'octubre, recordo que, remuntant-me anys enrere, en la meva infantesa era un dia important. Suposo que per a molts de vosaltres també, era el primer dia festiu des de que havia començat el curs. Amb una mica de sort era pont i hi havia 4 dies seguits de vacances!!! Era un dia assenyalat per aprofitar que encara no feia massa fred per anar a donar volts amb bicicleta o encara millor: anar a caçar els primers bolets de la temporada. Eren dies de començar a estrenar jerseis i pantalons de vellut (els abrics fins per fires, encara no!). 

Ahir, però, feia calor.

Ni abrics, ni jerseis, ni pantalons de vellut. Mànigues curtes i xancletes. Vaig ser al Port de la Selva gaudint d'un entorn meravellós, però al mateix temps indignada per haver deixat el banyador a casa. Però encara és més indignant tenir roba d'abric per estrenar i que fagi aquesta calor tant aplastant. Vaig passar una tarda canviant l'armari, plegant samarretes d'estiu i desant-les als calaixos; i treient jerseis i penjant-los més o menys cromàticament a l'armari. Mai havia tingut tantes ganes que vingués la fred. 

"Feina feta no fa destorb", diuen...