"som a nit de Reis, com vostè ja sabrà..."

Un camell d’Orient entra a la ciutat,

carrega a la gepa un sac ple de regals.

Pregunta al seu rei quin camí han de seguir,

però l’home està ben adormit.

El camell vol despertar-lo amb un crit,

que es perd en la nit.
 

Disculpi taxista, em podria orientar?

Som a nit de Reis com vostè ja sabrà.

Un nen i una nena ens estan esperant,

portem uns paquets de molt lluny,
però el rei ha caigut en un somni profund,

i estic tan perdut…

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal,

descansa al balcó del pis principal.

Es troba amb pa i aigua que li han preparat,

però el rei dorm en el carreró,

i el camell no vol malgastar l’ocasió

de tastar unes neules i un torró.

I es mira al pessebre i es troba atractiu,

allà entre la molsa, travessant un riu.

Però no queda temps i s’apropa al sofà.

Amb les dents treu amb cura del sac

una bicicleta de colors llampants,

unes nines russes i un soldat.

Un camell d’orient surt de la ciutat,

la gepa lleugera, buida de regals.

El rei es desperta i pregunta on estan.

Pot estar tranquil majestat,

-contesta la bèstia, avançant per l’asfalt-,

ja l’avisaré en arribar.

I el sol va sortint i el rei segueix roncant.

I el sol va sortint i el rei segueix roncant.

Un camell d'orient - MANEL