D'abans i d'ara

Divendres passat vaig anar a un concert de Lax'n'busto. Un grup d'aquells d'abans. Dels que sembla que hi hagin sigut tota la vida (almenys tota la meva vida). D'aquells que sempre estan allà, un dels monstres del mític rock català que ja sona tant antiquat. Els AC/DC de Catalunya (en Pemi Rovirosa seria l'Angus Young, per suposat!). Uns clàssics.No sé quantes vegades els he vist: potser 30, potser 40, potser fins i tot 50.

si fins i tot hi posen la mateixa cara!!!
qui és en Young i qui en Rovirosa???

Deu ser per tot això que em transmeten un rotllo de passat de moda, com aquells grups que sempre hi són i que passen de la glòria a la misèria sense baixar dels escenaris. Tot i que vas a un concert dels Lax i flipes: hi ha penya de 15 anys amb una il·lusió per veure'ls que no se l'acaben. Com jo fa 6 o 7 anys enrere, quan presentaven el Morfina (un dels millors discos que corren per casa).

I ara els veig i em transmeten més nostàlgia que cap altra cosa... Me'n recordo de quan els vaig veure per primer cop, quan van gravar l'Amb tu, quan van venir al Mediamarkt a signar discos, quan va plegar en Pemi i quan va començar en Salva. Però ja no em sembla un grup interessant, com aleshores.

jo no sóc fan de Lax'n'busto...
em poso la samarreta per amortitzar-la xD

Per mi la música d'ara no és la que està de moda, però sí que en el nostre petit país, els que més m'agraden (afortunadament o no) són els que més triomfen. Manel, que han exhaurit totes les localitats pel concert que faran a Girona el 28 de maig (amb 4 mesos d'antelació!!!), con en Sergio Dalma (millor no intenteu veure-hi similituds xD). Els Amics de les Arts que acaben l'apoteòsica gira amb 2 Palaus de la Música (el segon el van omplir amb un dia).

Ah... i també hi han els Gossos, que no són d'abans ni d'ara, són un grup en constant evolució, que estan allà sempre. I que m'agraden sempre.