dissabte, 29 de gener del 2011

BSO (II)

Un dia parlava de com una cançó o un disc pot posar la banda sonora a una època i a partir d'aleshores sempre que l'escoltis te'n recordaràs d'aquells moments.

Em va passar el mes de gener de l'any passat. Un mes viscut molt a fons, degut a vàries coses que em varen passar, culpidores totes elles; un mes viscut molt a contrarellotge, i marcat per el final trist (com gairebé tots els finals) de la meva estada de pràctiques en un centre obert. Després de 5 mesos treballant colze a colze amb la petita familia del CIJP Santa Eugènia i amb tots els nanos del casal.

Aleshores escoltava Raydibaum i el seu Manual de gènere catastròfic, mentre acabava aquell treball de pràcticum, tota la nit en blanc amb la música de fons, que s'anava repetint com un mantra. No el vaig tornar a escoltar mai més. Escoltar-lo ara em provoca certa nostàlgia d'aquell 29 de gener, fa un any, aquell berenar de comiat, i el soroll d'abaixar la persiana del local per darrera vegada.

Aquell dia me'n vaig endur un bon grapat de petons i abraçades i un petit àlbum amb dibuixos i dedicatòries de tots els nens:

Gloria et desiju molta sort. Adu Gloria. Bai bai!!!! (Mahamadou)

Grolia et desitjo que aprodis lunibersitat. (Aceta)

Gloria et desitjot que et vagi bé la universitat, i Gràcies per tot. Sempre al teu costat. (Kemo)

Ola Gloria et desitjo sor a la universitat i que t'esforcis molt i aconsiguis tenir allo que vols ser de gran. Espero que tinguis un xicot molt guapo i tinguis molts fills i que ens vinguis a veure. Una abraçada. (Saidou)

Desitjo que et vagi bé al teu nou cole. (Aminata)
 
No ploris. No t'oblidarem. Gloria adeu. (Buba)

Gloria et desito que et vagui molt be a la escola. et trubare a faltar (Marouan)


Hola sóc l'Adnan et desitjo que t'ho pasis molt i molt bé.

Hola gloria sóc en yousef espero que el casal ben aviat jo et regalo una flor


Moltas grasias Gloria para judarma (Hamed)


Ahir, un any després, vaig tornar a escoltar Raydibaum, aquesta vegada en directe. Poca gent i molta fred. Ells, els músics de cares tristes com les seves melodies, presentaven el seu nou disc - Per fi potser demà -, que diuen que és més optimista, però a mi em bé de gust escoltar-lo en un dia plujós com avui... i això és mala senyal.


Raydibaum... per fi ahir a la mirona


1 comentari: