Fa un any al meu ordinador i al meu MP4 sonava La gent normal de Manel, i em creia com la protagonista de la cançó. Sense saber-ho (ni voler-ho), aquell va ser un "dia 1" o un "Jean-Luc",però aleshores aquests conceptes no existien per mi. Aquell era un diumenge amb regust amarg.
Però tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres,
mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant
en riure i beure i anar tirant,
i si pots, follar de tant en tant.
La nit anterior, a la Bohème, després de sopar a Le Bistrot (molt afrancessat tot plegat), sonava Friday I'm in love de The Cure... tot i que ja era la matinada de diumenge.
A vegades una cançó que sona casualment posa la banda sonora a la teva vida... i això queda per sempre més.
Quantes nits i quants apalancaments amb aquest tema de The Cure, molt inspirador :P
ResponElimina