Un dia deia que volia ser paleta. Un altre deia que volia ser exploradora. Escoltant una de les noves cançons dels Amics de les Arts m'he recordat que també vull ser historiadora de l'art.
Em recordo fa 6 anys fullejant d'amagat a l'hora de filosofia, castellà o geografia, el llibre d'història de l'art. L'únic llibre apaisat en tota la meva vida d'estudiant. L'únic llibre escolar que ara mateix sabria trobar en alguna lleixa de casa. Perquè encara, de tant en tant, el fullejo. M'agradava perquè hi havia moltes fotos, m'agradava perquè et feia retrocedir a llocs molt diferents i a molts anys de distància.
Però el que més m'agradava i em sorprenia i em divertia eren les explicacions del llibre, les interpretacions que algun suposat historiador de l'art i entès en el tema feia dels quadres pintats feia tants anys. Que si el predomini del color vermell significava no sé què, que si les línies verticals significaven no sé quantos... Potser l'autor havia pintat de color vermell perquè no tenia més colors a l'abast, o perquè era el seu color preferit, o perquè el tub estava rebaixat; i potser havia fet línies rectes perquè les corbes no li quedaven bé. Sempre m'he preguntat què carai hi pinten (i mai millor dit!) els toreros de patilles amples al quadre de la Vicaria de Marià Fortuny...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada