divendres, 10 de febrer del 2012

10:30

Una de les coses més emocionants que existeixen és obrir la caixa de Colacao de 5 kg i trobar una sorpresa a dins. Sorpresa que un cop muntada i amb les piles i enganxines col·locades, acaba arraconada i acumulant pols. O en el millor dels casos en mans del meu cosí petit que potser li fa més gràcia que a mi.

Fa exactament 6 mesos, va aparèixer un despertador en forma de gota d'aigua, i que precisament funcionava amb aquest líquid enlloc de piles. Era bonic, curiós i fins i tot útil, així que vaig decidir estrenar-lo aquella mateixa nit, doncs l'endemà m'havia de llevar relativament d'hora per anar a la platja per última vegada de l'estiu i de l'any. El despertador havia de sonar a les 10.30 del matí. Però no era fàcil programar-lo. Només hi havia dos botons, i les instruccions eren complicades per ser llegides dins del llit a quarts d'1. El despertador va començar a sonar repetidament cada 5 minuts, fins que al cap de mitja hora d'estar tocant la pera, vaig decidir buidar l'aigua; però ni així s'aturava i continuava: piiiiip piiiip piiiip...

Avui, 6 mesos després d'aquella nit i gairebé 6 mesos després de l'última capbussada al mar, a l'Almadrava de Roses, guardo el despertador del Colacao tancat dins una capsa de trastos però aprop de llit, per així sentir com sona cada matí a les 10.30 (bé, a les 9:30 que vàren canviar l'hora). Em fa pensar en aquell magnífic dia de platja i m'emociona pensar que anuncia la imminent arribada del bon temps. Ja falta menys!!!


a punt de sonar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada