Quan acabes la carrera i et plantejes el buit que tens per davant et passen moltes coses pel cap. Treballar, si trobes feina. Tornar a estudiar. Que et toqui la loteria. Si tens molta sort i treballes, et planteges altres coses: M'he equivocat de carrera? És lo meu això? Em paguen suficient per la feina que faig? Quan tens un dia dolent, definitivament te n'adones que t'has equivocat de feina, de carrera i de vida, que havies d'haver nascut sent milionari. I llavors et plantejes solucions viables. Tornar a estudiar, tenir una vida contemplativa o buscar una feina que t'exigeixi poc a nivell emocional i sense presses. Et passen pel cap diverses opcions: jardinera o, en la versió urbanita, florista; artista; pastissera; monja (budista a poder ser, que queda més cool); tertuliana del Sálvame (llàstima que això de fer cuentu no se'm doni bé...);... Fins que un dia, per casualitat (la vida és plena de casualitats), entra a casa un paleta . Sembla una feina dura: a ple hivern treballar pels carrers buits, a ple estiu sota un sol de justícia... Però et fixes en la seva manera de treballar, a un baix ritme d'intensitat; tant baix que quan el tornes mirar el trobes apoltronat a la teva cadira preferida dormint. Jo de gran vull ser paleta!!
 |
| no m'invento res, aquí la prova del delicte!!! |
i quant et cobra per hora? pq clar si li has de pagar la siesta a preu de curru, potser q pleguem... I a la nostra feina mai paguen prou, no es paga amb diners això, he dit!
ResponEliminaTingues una cosa clara, MAI no s'és 100% feliç. Així que ves-te acostumant a viure en una infelicitat parcial la resta de la teva vida.
ResponEliminaufff montse... doncs jo sóc molt feliç!! potser no al 100% però sí al 99%!!!
ResponEliminaabi deu ser que sóc novata o una pardilla, però a mi no em sembla que em paguin malament per la feina que faig... tampoc és tant dur!! el tema del paleta ho porta el meu pare.....