Varem veure un cartell que anunciava que accedir-hi amb vehicle costava 1.80€, així que varem aparcar la furgoneta i varem fer els 50 metres restants de suau pendent a peu. Un cop al capdamunt de la muntanya, només el fil musical del restaurant i una cabra que belava amagada darrere d'uns matolls, trencaven el silenci d'aquell lloc tant màgic. Passejàvem enmig d'un munt d'atraccions, tan antigues, tan aturades pel pas del temps,... que de ben segur si hi haguéssim pujat, hauriem pogut tornar potser 50 anys enrere.
I ens vem asseure en un banc i varem quedar bocabadats davant el majestuós paisatge que teniem davant dels nostres nassos. Aquella aigua planera que feia de mirall d'un cel que havia sigut tan blau i ara era ja taronja il·luminat per un sol que començava a davallar, esquitxada només per una illa en forma de tortuga i per un banyista intrèpid.
Encara que guardi per sempre més aquell paisatge en una foto dins d'un àlbum que d'aquí a uns anys restarà abandonat dins d'un armari que farà olor de naftalina, ni de bon tros podrà plasmar totes les sensacions que vaig experimentar en aquell moment. El món sota els meus peus. Era per aixecar-se i dir BRAVO!!! Efímera felicitat....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada