dimarts, 2 d’agost del 2011

Eivissa&Formentera (730 dies després)



Als Gossos, per fer un bolo a un lloc tant especial que m'ha enamorat.

A les 5 boges que s'han aventurat a fer aquest viatge amb mi.

A Estrella Damm per fer-me conèixer una cançó que ha sigut l'himne del viatge i que no he parat de cantar en tot els dies (ho sé, sóc cansina xD) i a l'expressió "això és tonight tonight" que tampoc he parat de fer servir en els 5 dies.

A l'assafatu de l'avió Barcelona-Eivissa, per riure amb nosaltres.

Eivissa & Formentera

Al taxista simpàtic que ens va dur a Sant Antoni i va marxar amb el maleter obert.

Al noi de l'ascensor i la seva llegenda urbana sobre cucarachas, i a les cucarachas invisbles.

A l'aigua freda de la dutxa i les tarjetes de l'apartament que no funcionaven ni pa'trás.

Al tiraxines de Sant Antoni, que ens va tenir ben empanades durant unes quantes hores cada nit.

Al garito que vem trobar de camí a cala gració. Em va flipar, era molt guapo i s'hi estava super bé amb la música chill out i les ones del mar trencant al costa.

A la cala gració, els melocotons i el putumayo.

A la nit del diumenge, al balcó petit, a la festa improvitzada, les filosofades, les xafarderies, i a la lletra de Temps mort que no ens en recordavem.


A la superpop de la Gemma xD

A la nit de dilluns, als veïns de l'hotel de davant que eren uns guiris liantes del copón, i sobretot el melocotón de l'hotel i els seus xupitos, tot i que no em va quedar clar del tot ni com es deia (Nacho-Ryan-Oliver?) i encara menys d'on era (Reus? Brighton? Mequinença?)

Al dimarts, a Formentera, al conductor simpàtic de l'autobus i els seus acudits boníssims i a la platja des Pujols (brutal!!!).


A la festa major de Sant Francesc, als Grollers de sa factoria, que són molt divertits; a la polca, a la Gemma per ensenyar-me a ballar-la i a la Judith, per ballar amb mi; als Gossos (per tocar Temps mort!); i sobretot, sobretot, a tota la gent que em va convidar (o dels que vaig gorrejar descaradament)... Sense vosaltres res hauria set igual.

A sant Roger Farré, patró de la paciència, i al seu germà que va pel mateix camí xD


Al Santi Serratosa, perquè sí, porque tu lo vales!!! (i ara vindria a dir: "jo et diré quan m'has de dir que yo lo valgo").

Al melocotón que vaig trobar, que ens va oferir cotxe per tornar cap al port (pero mira si es buena persona!!!) tot i que no ho vem aprofitar (es de ser inútiles xD)

A l'esmorzar de dimecres a Sant Antoni, després d'haver dormit 1 hora, tot recordant (o intentant recordar) les batalletes viscudes unes hores abans.

Al putu aeroport d'Eivissa, que vaig acabar farta, després de 6 hores allà jugant a l'UNO, dormint i perdent tot el dia.


A totes les coses que em deixo, totes les anècdotes, els riures, els moments crítics, els moments que no me'n recordo, a la gent amb qui vaig intercanviar 4 paraules, als d'aquí, als d'allà, als guiris, a tots,...

I finalment, a la frase del viatge: UN EURU EHHHH?

________________________



(sí és molt patillero i cutre fer un bloc amb refregits del fotolog, però és estiu i els de tv3 també fan refregits... aviat el post definitiu que canviarà les vostres vides, palabra!!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada