Fa uns mesos, escrivia una entrada sobre la monotonia i l'apoltronament que em transmetia la música dels Lax'n'busto; tants anys fent el mateix, tant poca evolució. Però aquest diumenge me'n vaig endur una molt grata sorpresa.
Encara sense saber com, em vaig trobar al teatre municipal Roses (on uns mesos abans havia flipat amb els Amics de les Arts), amb 18 euros menys a la butxaca. Però ben aviat, un cop van aparèixer els Lax dalt de l'escenari em vaig oblidar dels quilòmetres fets i dels diners invertits. Perquè va ser una molt bona inversió!!!
La magnífica presència de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà matissant i donant un color diferent a cadascuna de les cançons del repertori d'unes dues hores de llargada, em va fer eriçar la pell en més d'una ocasió. I la recuperació de temes que mai abans havia escoltat (o bé feia molt de temps), com Tornarem, He somiat, Vas tot sol, Fum, Cada cop, Meditacions guitarrístiques, No vaig triar, Les nits al Liceu (espectacular!!!), Quan es fa fosc, Nen surt al carrer o No sé pas com, entre d'altres.
Que bonic és disfrutar i emocionar-se tant com ho vaig fer diumenge d'un grup que havia marcat la meva adolescència.
 |
| Lax'n'Busto i la Orquestra de Cambra de l'Empordà a Roses |
Us deixo també uns videos, pels que no ho heu pogut viure en directe...
Així va començar:
Aquest és un video que vaig fer jo:
I el videoclip oficial:
Casualitats de la vida, mentre escrivia això, els han entrevistat a El Món a Rac1 i als Matins de TV3!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada