dilluns, 5 de novembre de 2012

Te n'adones que t'has fet gran, quan... (una reflexió post fires de Girona)

Avui és dia 1 D.F. (després de Fires). És dur. I fa pena. Però cada any menys. Els motius els exposaré a continuació (atenció! això és teràpia de xoc sense psicòleg, si el text es queda a mitges és que no ho he pogut suportar).


T'HAS FET GRAN QUAN...

- Els únics gots de barraques que has vist són els de les fotos de l'instagram (d'altra gent, per suposat).

- Els únics concerts que has vist són els que menys t'agraden.
- I en cap cas estàs més endavant de la fila 10 del concert. 
- Vas en bus nit i la mitjana d'edat és de 14 anys. 
- La hora de tornada mai és més tard de les 3 (recordo fa molts anys una nit que ja sortia el sol...)
- Els Mossos d'Esquadra no et paren per bufar perquè et veuen gran (o al pilot, però si fa o no fa és el mateix...)
- Ja no t'enganxes gomets a la cara.
- Ni fas fotos per penjar al facebook.
- Ni parles amb gent desconeguda.
- Ni t'asseus al canalillo, per suposat!
- Puges només a una atracció per dir que ho has fet.
- I un cop a dalt, comparteixes vagoneta (de la muntanya russa), amb 2 nens de 8 anys, una nena de 5 i una mama. 

(si us heu identificat amb 5 o més punts de la llista, teniu un problema... el mateix que jo).

I arriba el moment en que entenc els meus pares. I dic: "l'any que ve foto el camp per Fires". Ja no és lloc per mi, penso. Però no us enganyeu, d'aquí a 355 dies estaré ansiosa, no podré dormir els dies abans, amb aquelles ganes d'empaltar-me de l'ambient i la gent de Girona. Hi ha coses que no canvien. I potser, algun dia marxaré de veritat, llavors sí que m'hauré fet gran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada