dilluns, 19 de març del 2012

Estimada bicicleta

Estimada bicicleta, encara que no t'ho demostri ets molt important per mi. Ja sé que cada dia passo per davant teu atrafegada, amb les claus del cotxe a la mà i ni tan sols et miro, però sé que hi ets. 

Recordo la primera vegada que et vaig veure com si fos ahir. I ja portem mitja vida juntes!! (i 5 dies, concretament) Estaves en una plataforma, davant del passadís de les joguines i de les escales mecàniques. A la punta dreta. D'entre totes les bicicletes exposades, tu la més bonica. Semblava que m'estiguessis esperant. Varem tornar a casa plegades, cavalcant sobre les muntanyetes de la plaça comtessa Ermesenda. I cada diumenge al matí donavem infinites voltes al parc de les Casernes, deixant un rastre de goma cada vegada que feia una derrapada.

Darrerement només ens ha unit la feina, quan un dia a l'estiu amb el casal anem a fer la bicicletada fins a Fornells o Bescanó i t'he d'agafar per força. L'altre dia varem sortir per plaer, després de d'una bona ensabonada i d'inflar-te les rodes. Em vaig cansar, tu estàs igual que abans (buenu tens els frens fets pols), però jo estic ja més vella. 12 anys són molts anys. Hauré d'agafar-te més sovint perquè tot sigui com abans.

La primera bicicleta!!! (1990)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada