Nit de Reis: el fanalet a punt (per ser autodestruït); 3 plats de menjar i un recipient amb aigua pels camells; la cançó de cada any ben apresa; els patges, els carruatges i les retencions; la pluja de caramels; i aquells nervis que no et deixaven dormir...
Dia de Reis: llevar-se d'hora tot i no tenir escola; els plats i el bol buits; una muntanya de regals esperant per a ser desembolicats; il·lusió; sorpreses; i més regals a casa dels parents; i estrenar les joguines, abans de tornar irremeiablement a l'escola.
Això era abans... quan llevar-se d'hora no era un suplici.
Permeteu-me, però, posar el punt i final una mica amarg en un dia tan dolç com el d'avui. Mentre que llegim a molts llocs i sentim de molts polítics que la il·lusió dels infants no es retalla, sí que es retallen sovint els sous d'uns Reis que cada dia són menys mags i que cada any han de fer més mans i mànigues per acontentar els seus fidels. I sinó passen coses com aquestes...
Espero que SSMM hagin estat a l'alçada i no hagueu muntat un numeret d'aquests... I sinó, ja ho sabeu: demà comencen les rebaixes.
quin riure el nen d la patata XDDDDDDDDDD
ResponEliminai mira, els nens són clars... si no els hi agrada una cosa te la tiraran pel cap!!!! això sí, n'hi ha algun de mol malcriat, eh!!!!