Postals des d'Slovenija (part II)

DIA 5

Després d'haver gaudit la nit anterior i de casualitat d'una bonica festa que feien a Bohinj, amb focs artificials, tot de llumets surant al llac més gran del país i una gran foguera enmig de l'aigua, i finalment de sentir música tradicional del país metre la gent feia botar els llargs bancs on seiem o ballaven sobre d'un petit escenari; varem fer la primera escapada del país, concretament cap al país veí: Àustria; i més concretament a una petita ciutat anomenada Vilach. La grata sorpresa va ser que en arribar-hi era la festa major!! Molta gent vestia a l'estil tirolès, i moltíssima gent més amb polos amb uns dibuixets que deurien ser típics d'allà... Fires, birres, atraccions i frankfurts. Al més pur estil austríac!!!

de festa major a Vilach

A la tarda varem tornar a Eslovènia per resseguir el traç del riu Soka, o altrament anomenat Riu Esmeralda, degut al fons de sorra clara que li dóna aquest color tant bonic... Llàstima que ens va fer mal temps :(

quin color més bonic que tenia l'aigua del riu Soka!!

DIA 6

Tornàvem a ser a Àustria, aquesta vegada a Salzburg. Tornava a ploure. Ni després de fer 250 km havia parat la pluja. Però això no va ser un impediment per gaudir de la bonica ciutat austríaca, amb un centre històric molt interessant, botigues modernes anunciades a l'antiga, castell, riu i sobretot Mozart. I molts catalans!!!  

Salzburg... amb tota la seva magnificència

DIA 7

Teniem la cascada (slap, en eslovè) Savica molt aprop del poble on ens allotjavem (Stara Fuzina), i varem decidir acostar-nos-hi. Després de resseguir el llac Bohinj fins a l'altra punta (4,5 km aproximadament), varem arribar a una petita caseta on et feien pagar 2,5€ i a continuació hi havia un recorregut de 20 minuts (però tot d'escales!!! unes 500 aproximadament!!!) fins a dalt, on et sorprenies amb la gran cascada i de l'arc de sant martí que apareixia entre els esquitxos.

 la gran cascada Savica (51 m d'alçada)

Abans d'anar a dinar, varem visitar el poblet medieval Radovlika (petit, molt petit) i varem parar en algunes de les esglèsies típiques eslovenes que varem trobar pel camí, de teulat rodó i parets blanques però adornades amb colorins. I havent dinat varem acostar-nos a una altra cascada Slap Periknik, no tant turística ni tan gran, però molt espectacular també i gratis!! I finalment varem pujar muntanya amunt per veure el Triglav muntanya de 3 puntes que ha esdevingut el símbol del país (fins al punt d'aparèixer a la bandera i a les monedes!!!)

Slap Periknik

DIA 8


Dia de retorn. Ens quedava un llarg camí fins a Venècia on havíem d'agafar el nostre avió, pel camí varem poder disfrutar de les magnífiques vistes sobre camps d'un color verd intens. Però abans varem parar a Predjama, una de les icones d'Eslovènia. El castell dins la roca. No hi ha més, però és espectacular!!!

I fins aquí un breu (o no tant...) resum del que ha estat el meu pas per Eslovènia. Un país de contrastos. De mar i muntanya. De colors vius. Potser no és un dels destins típics per a anar de vacances, però és molt recomanable, senyors!!!

Postals des d'Slovenija (part I)

DIA 1

Llevar-se a 1 quart de 4 de la matinada (havent anat a dormir a les 22.30 sense son), per sortir a 3 quarts rumb l'aeroport del Prat, és dur. Com també ho és portar una maleta que grinyola i que tothom et miri. Com també ho és no trobar papereres a l'aeroport per tirar el xiclet que fa dues hores que mastegues. Com també ho és esmorzar a les 5.30 de la matinada una napolitana de 3€. Com també ho és no trobar un quiosc en tot l'aeroport on venguin revistes de passatemps. Com també ho és pujar a l'avió i que et tinguin allà dins retingut durant 1 hora, dient que el sistema de comunicació no funciona, i després et facin baixar, esperar 1 hora més, i finalment tornar a pujar a un avió que per accedir-hi has d'agafar un autobús (ple com un ou), i amb el risc de perdre maletes (Vueling). És dur, però veure com es feia de dia des de l'avió i la il·lusió de marxar de viatge ho compensa tot!!! I aterrissar a Venècia tampoc no té preu!!!

Sobrevolant el mediterrani a les 9.30 del dematí (amb 2h de retard!)

Pels volts de la 1 del migdia ja erem a Trieste, ciutat italiana de mar (Adriàtic, concretament), que fa fronterera amb el nostre país de destí; i que, com diria la meva àvia "ciutadeja". Si varem tenir problemes per demanar el menjar en italià, ja us podeu imaginar el cangueli que teniem en arribar a Eslovènia... Això sí, gelatto di gioccolatto (o alguna cosa semblant), és fàcil de dir... I que bons!!! (els italians són els amos!!!)

Trieste

A les 8 del vespre arribàvem a l'apartament a Bohinj, i a dormir d'hora. 

DIA 2

Matí visitant el congost de Vintgar (perquè ens entenguem, vindrien a ser unes Gorges de la Fou franceses), potser menys espectaculars i sense cascs de protecció, però també menys massificat, i amb una aigua d'un color verd-esmeralda espectacular. Fins i tot varem veure un isard!!!

Vintgar

Tot seguit varem parar al castell que corona una petita cinglera, on l'única cosa a destacar són les vistes sobre el llac d'aigües d'un verd enlluernador amb una menuda illa on hi ha una església. Després de dinar "pollo fritto" (pollastre a l'ast), varem baixar a Bled, on hi ha aquest llac i varem llogar una barca de rems per arribar fins a l'illeta. L'excursió va ser una odissea per recordar, però varem sortir-ne il·lesos!!! 

Remant al llac Bled... com costava!!! Uffff

DIA 3


Per començar el dia, visita a les coves d'Skocjan, patrimoni de l'UNESCO. Seguint una guia que feia la visita en anglès i italià (i encara ens vem enterar d'alguna cosa!!!), varem flipar amb una de les coves més grans del món (de la qual només es pot visitar una ínfima part): 3000 metres d'estalactites, estalagmites, columnes, un riu subterrani, i un pont sobre un gran precipici. I un caminet de llums que feia posar la pell de gallina. Qualsevol cosa que pugui dir es queda curt al costat d'aquesta meravella!!!

Skocjan (foto d'internet...
som molt legals, ens van dir que no es podien fer fotos i no en varem fer).

Tot seguit varem anar a dinar a Coper, poble costaner, que guai tornar a sentir olor de mar!!! I varem continuar resseguint la costa: Izola (amb la seva platja de ciment i gespa (molt estrany!!)), i finalment Piran, un poblet amb molt d'encant, una l'equilibri perfecte entre tradició i turisme.

Piran

DIA 4


Visita a la capital del país, de nom impronunciable: Ljubljana (rebatejada com Tijuana o Lituania, que són més fàcils de dir...). Ciutat petita, 200.000 habitants. El més mític i famós són els 3 ponts (es veu que un se'ls va quedar petit, i enlloc d'enderrocar-lo i fer-ne un de més gran, en van construir 2 al costat), i també els dragons del pont, que han esdevingut símbol de la ciutat; però la veritat és que té un centre històric força interessant, i un castell amb vistes magnífiques sobre tota la ciutat.

Dos dels tres ponts de Ljubljana

Per la tarda varem passar per Skofja Loka, poblet medieval... res a veure amb Peratallada (ni de bon tros!), per dir alguna cosa. I de tornada a casa, pel parc nacional del Triglav (primera part), varem topar-nos amb 5 bambis que aprofitaven que començava a fosquejar per sortir del bosc.

Skofja Loka

(Continuarà....)

Eivissa&Formentera (730 dies després)

Als Gossos, per fer un bolo a un lloc tant especial que m'ha enamorat.

A les 5 boges que s'han aventurat a fer aquest viatge amb mi.

A Estrella Damm per fer-me conèixer una cançó que ha sigut l'himne del viatge i que no he parat de cantar en tot els dies (ho sé, sóc cansina xD) i a l'expressió "això és tonight tonight" que tampoc he parat de fer servir en els 5 dies.

A l'assafatu de l'avió Barcelona-Eivissa, per riure amb nosaltres.

Al taxista simpàtic que ens va dur a Sant Antoni i va marxar amb el maleter obert.

Al noi de l'ascensor i la seva llegenda urbana sobre cucarachas, i a les cucarachas invisbles.

A l'aigua freda de la dutxa i les tarjetes de l'apartament que no funcionaven ni pa'trás.

Al tiraxines de Sant Antoni, que ens va tenir ben empanades durant unes quantes hores cada nit.

Al garito que vem trobar de camí a cala gració. Em va flipar, era molt guapo i s'hi estava super bé amb la música chill out i les ones del mar trencant al costa.

A la cala gració, els melocotons i el putumayo.

A la nit del diumenge, al balcó petit, a la festa improvitzada, les filosofades, les xafarderies, i a la lletra de Temps mort que no ens en recordavem.

A la superpop de la Gemma xD

A la nit de dilluns, als veïns de l'hotel de davant que eren uns guiris liantes del copón, i sobretot el melocotón de l'hotel i els seus xupitos, tot i que no em va quedar clar del tot ni com es deia (Nacho-Ryan-Oliver?) i encara menys d'on era (Reus? Brighton? Mequinença?)

Al dimarts, a Formentera, al conductor simpàtic de l'autobus i els seus acudits boníssims i a la platja des Pujols (brutal!!!).

A la festa major de Sant Francesc, als Grollers de sa factoria, que són molt divertits; a la polca, a la Gemma per ensenyar-me a ballar-la i a la Judith, per ballar amb mi; als Gossos (per tocar Temps mort!); i sobretot, sobretot, a tota la gent que em va convidar (o dels que vaig gorrejar descaradament)... Sense vosaltres res hauria set igual.

A sant Roger Farré, patró de la paciència, i al seu germà que va pel mateix camí xD

Al Santi Serratosa, perquè sí, porque tu lo vales!!! (i ara vindria a dir: "jo et diré quan m'has de dir que yo lo valgo").

Al melocotón que vaig trobar, que ens va oferir cotxe per tornar cap al port (pero mira si es buena persona!!!) tot i que no ho vem aprofitar (es de ser inútiles xD)

A l'esmorzar de dimecres a Sant Antoni, després d'haver dormit 1 hora, tot recordant (o intentant recordar) les batalletes viscudes unes hores abans.

Al putu aeroport d'Eivissa, que vaig acabar farta, després de 6 hores allà jugant a l'UNO, dormint i perdent tot el dia.

A totes les coses que em deixo, totes les anècdotes, els riures, els moments crítics, els moments que no me'n recordo, a la gent amb qui vaig intercanviar 4 paraules, als d'aquí, als d'allà, als guiris, a tots,...

I finalment, a la frase del viatge: UN EURU EHHHH?

________________________

Recuperat de: http://www.fotolog.com/thiona/53241605

(sí és molt patillero i cutre fer un bloc amb refregits del fotolog, però és estiu i els de tv3 també fan refregits... aviat el post definitiu que canviarà les vostres vides, palabra!!)