dilluns, 17 de març de 2014

I agafa-t'hi fort que ja tens més de 20 anys...

26 anys. "Ja tens una edat", em diuen. A mi, em continuen semblant pocs. Quan en tingui 30, crec que em continuaran semblant pocs, igual que m'ho varen semblar els 20. Fins que no em surtin canes, fins que no em falli el cor, crec que em seguiré sentint una una nena en una post-adolescència eterna. Em diuen que sóc una immadura perquè el meu objectiu és ser feliç i passar-m'ho megasuperbé. Per mi que em diguin immadura no és un insult, és la millor manera que podrien trobar per definir-me. La fruita madura de seguida es podreix, ho recordaveu, oi? Que no tot és treballar, que no tot és tenir calers fins que et vessin les butxaques, que la felicitat també és passejar pel parc havent dinat, o seure prop del mar un matí de diumenge. Potser tinc la síndrome de Peter Pan (és greu, doctor?), però quan siguem grans (grans de veritat), llavors ens n'adonarem que potser hem perdut massa el temps buscant feina, treballant, amargats per aconseguir el que se'n diu "una vida estable", quan al final te n'adones que l'estabilitat te la fas tu mateix dins teu.

El cas és que fa un temps em deien: "Nena, que tens 20 anys i encara no tens novio!" Bé, superada la fase novio (sense gaires traumes aparents (no era tan dificil com semblava això del príncep blau, perquè en veritat era tan fàcil com pintar-ho tot del color que vulguis)), ara estic en un segon nivell. Complicat també, quan et diuen: "Nena, quan et casaràs? Jo a la teva edat ja m'havia casat i estava amb estat". O uns altres que em diuen: "He vist fotos al facebook de la Fulanita i ja té un nen. Aviam quan us hi poseu que se us covarà l'arrós!" [maleït facebook! i maleït arrós!]  Aviam senyora, pitgi el fre... No tinc feina, no tinc casa, no tinc ni cotxe!! Com vol que em casi? Com vol que tingui un fill, joder?! Que no estic per fills, que ja tinc prou feina amb el meu gos. Que un anell no vol dir res quan amb un gest ho pots dir tot.

No, ara de veritat. Que tinc 26 anys, sí. Que estic més aprop dels 30 que dels 20, val. Que el temps passa molt depressa, com perquè a sobre et fagin accelerar quan a la carretera només hi posa 26. Keep calm!!! A disfrutar de la vida, sense complexes, sense pressions, que ja ens lamentarem quan siguem grans (i vosaltres més que jo, que ho sapigueu!)





PD: Joder, estava mirant el número 26 fixament i sí que fot vertigen això, hòstia!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada