dilluns, 10 de setembre de 2012

I tal dia farà un any i un dia


9 de setembre de 2011. Concert de Sopa de Cabra. Feia 6 mesos que teniem l'entrada, però feia tota una vida que ho esperavem. I de tot plegat ja fa un any i un dia. Sembla que fos ahir, sembla que no hagi passat el temps, però ja han passat 366 (amics, aquest any és de traspàs!), i també han passat moltes coses, tot i que torna a ser setembre i sembla el mateix setembre des de fa 10 anys. 

Sabeu que m'agrada pensar en el temps. És desquiciant, però no ho puc evitar. A vegades m'imagino amb 40 anys fent paelles els diumenges en família, amb tot de nens (fills de no sé qui) jugant a pilota. A vegades m'imagino amb 70 anys asseguda en una butaca i fent ganxet mentre a fora plou i mirant el 3/24. La vida passa depressa, i em fa por. A vegades també, miro la gent atrafegada per sobre l'espatlla, com si tot això no anés amb mi, com si fossin cotxes en una autopista i jo estigués eternament aturada en una àrea de servei fent el meu cacaolat. Però la veritat és que jo també circulo, encara que no ho vulgui, i el volum de transit i els quilòmetres recorreguts m'empenyent endavant mentre el meu pas s'accelera cada vegada a velocitats més elevades, i darrere meu van quedant enrere llocs i persones que només recordo de tant en tant quan miro pel retrovisor. Per sort, la carretera és llarga i per molt que corris sempre pots aturar-te a veure llocs i persones magnífiques. 

Així doncs, deixem de prémer una mica l'accelerador, obrim la finestra i deixem que l'aire ens acaroni la cara. Demà toca agafar el trencant cap a la independència de Catalunya i tenim una àrea de servei plena de gent esperançada. Quedem allà? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada