divendres, 13 de juliol de 2012

Havaneres

Sí, m'agraden les havaneres, ho haig de confessar. I no, no tinc més de 50 anys, ni vinc d'una família de pescadors, ni he viscut a la vora del mar (com a màxim 15 dies a l'estiu en un càmping). M'agraden, tot i que gairebé totes s'assemblen. M'agraden, tot i que tots els cantants tenen la mateixa veu. M'agraden, tot i el look retro (samarreta de ratlles i boina al cap). 

Segurament l'explicació de tot plegat és la mateixa que justifica tantes coses insòlites. Nostàlgia. I el poder de la teletransportació temporal que ens ofereixen les cançons. Sí, aquells vespres de primers de juny a la festa major del meu barri, Sant Narcís, jugant amb els amics amb la banda sonora de les havaneres sonant de fons. Només aturàvem les nostres persecucions i jocs per alçar el mocador quan tocaven La Bella Lola. Era el millor moment de la festa. Recordo també, estius amb tardes d'aigua salada i gelats i nits d'entrepà i jocs amb la pilota amb les cosines a la sorra de la platja, amb les havaneres de fons. I aquells mítics 29 d'octubre a les escales de la catedral de Girona, amb una catarsi col·lectiva de tothom cantant Girona m'enamora.

Dissabte passat vaig ser a Calella de Palafrugell. Una mena de port-aventura de les havaneres. Riuades de gent amunt i avall, consum de crèpes i rom cremat. Hi havia la zona VIP (de la gent que paga per veure-ho bé) i el galliner  o altrament dit les platges del costat veient-ho per pantalles gegants. És igual, el que importa és l'ambientillo. Fins i tot un exèrcit de llimacs van sortir del cau per escoltar les havaneres. La veritat és que es veu i se sent millor per la tele, però què voleu que us digui, això és com anar a veure el futbol al camp: almenys una vegada a la vida s'ha de fer (i us ho dic jo, l'antifutbol per excel·lència!).

A #calelladepalafrugell #cardafred !!! Esperant que comencin les havaneres des de 500m lluny pero #ambilusio !!!
Allà al fons, on oneja la senyera, era on hi havia l'escenari.
O almenys això és el que crec, perquè no es veia res

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada