dilluns, 7 de maig de 2012

It's such a great pleasure

17 mesos i mig. La mateixa antel·lació a l'hora de comprar les entrades. De la fila 25 a la fila 8 (notable diferència! fins i tot podia veure de quina marca eren les bambes d'en Joan Enric). La companyia tampoc era la mateixa (però si dic quina era millor em ficaré en un jardí difícil de sortir-ne...). Però ells sí que eren els mateixos: Els Amics de les Arts. Sense pantalla ni powerpoints, ni videos del youtube. Ara porten unes llums molt guapes i molt pros. I unes cançons noves, també molt guapes. I monòlegs nous (quin fart de riure!). I òndia tu, que bé sonaven els jocs de veus!!! I la gent, que s'aixecava, al principi tímidament, amb Jean-Luc, però finalment ja era rutinari, i acabàvem de peus en cada cançó. Semblava que s'havia d'ensorrar l'auditori amb el so de tants aplaudiments, però no, es veu que està molt ben fet i no cau. Va ser tot un èxit. I un great pleasure tornar-los a veure. Ja tinc ganes de repetir!!!


L'altra vegada vaig dir... 

I a la premsa han dit...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada