Quan menys t'ho esperes és quan tens un cop de sort...

... que canten aquells.

I és ben cert. Vaig fent, amb la meva vida miserable i avorrida, hi ha dies millors i hi ha dies pitjors, com sempre. La sensació de bucle, de muntanya russa,... (ja n'havia parlat un dia). Però resulta que un dia que participo en un concurs de la tele, va i em toca. Primer fa més il·lusió el fet d'haver guanyat que no pas el premi en sí, però... què coi! M'estalviaré un munt de calers. Genial!! Un altre dia, en un altre concurs, amb més de 500 participants guanyos un altre premi que, aquest si, m'omple de joia i se m'arrissa fins a l'últim pèl del cos (no és broma).  Un viatge, un concert,... Toca callar i deixar de queixar-se perquè els preus de les entrades són desorbitats. Aquest cop els veuré i gratis. I en castellà!!! 

Em pregunto quantes vegades, sense adonar-me'n, he trepitjat merda, darrerement. Em pregunto si el meu alter ego en un món paral·lel està patint com una desgraciada. O potser, és que després de tanta sort, s'apropa una baixada, o potser una caiguda lliure... Mentrestant, però, em quedo amb tot el que bé de bó ara (que no és poc!!!). Potser, però, és que després de tant sembrar ja és hora de recollir fruits (sembrar en sentit metafòric, que a mi, sempre se'm moren les plantes!!!)

La cançó que titula el post, parla d'unes coordenades... són aquestes: 32.7058353,-93.0012231
("hi ha com unes coordenades, diu que us ho ensenyi, que us ho posi al google maps")