dilluns, 1 de novembre del 2010

Girona fa olor a sants

Avui, 1 de novembre, Tots Sants.
Avui és festa a Girona (i ja van 5 dies (i els que queden!!)).
Avui toca aquesta cançó.




Riuràs per força
entre olors de pixum,
enmig de crits d'alcohol i ampolles,
d'una nyonya gris.

És nit de sants,
nit de fred i guspires,
nit de dol, xim-xim,
Ding-dong, ding-Dong!
Nits de sants,
de morts i difunts.

Són nits de porles,
nits barrufant el seny,
de plom, canons d'encàrrec,
principiants a mesells.

Nits de foc ,
nits de fang i castanyes .
nits de farts,
nits de boira i desguàs.
Nits de bars de merda en un sac.

Ram rampataplam!
Quin aviram!
Ram rampataplam!
Novembre sant, em cous.

Cent trons que esmolen l'eina,
estriparan el cel, cels.
Cent manyocs, tots fills de gleva,
ben junts per cremar els déus, déus.

Enmig de pluja,
preludis de l'hivern.
Nits de cor agre,
de gaites i esbufecs.
Cinc nits d'autista,
d'antics amics
Cinc nits, cinc tous.

Ei noi! No cal que espantis mosques.
Ei! Girona fa olor a sants.
Ei noi! Guaita l'arcàngel.
Ei! Girona és immortal.
Ei noi! Girona és immortal.

Dos cops, no tres,
com ens deia el frare.
Amb dos cops n'hi ha prou
Dos cops, no tres,
tanta tifa embafa.
Amb dos cops n'hi ha prou.
 
 




La Girona que enamora, la Girona que està de festa i fa goig...

...però això també és Girona, aquesta és la cara menys bonica de les Fires.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada